Mercats: Lituània, Letònia i Estònia

Sóc una gran fan dels mercats, no ho puc evitar. Em fascina la gran activitat que s’hi respira, la varietat de colors i d’olors, la vida quotidiana que allà es mostra, en la seva expressió més evident i clara. Quan visito un mercat durant les vacances m’imagino que visc al país, i estic fent la compra del dia per després anar cap a casa i cuinar tot el que acabo de posar al cabàs. I m’encantaria poder acompanyar a una de les dones que està parlant amb la venedora, al meu costat, i fer el dinar amb ella. Perquè si veus les cases, les cuines, i el que menja la gent del lloc on ets, ja és com si conegueres la meitat de les seues vides.

Tinc la sort de viatjar, habitualment, amb persones a qui també els agraden els mercats. Aquest any, a Vilnius, la capital de Lituània, vaig visitar Hales Turgus (és a dir, el Mercat Hales). La foto que encapçala aquest bloc, amb uns preciosos pebrots i alls, està feta allà, robada d’una de les desenes de parades on més sovint dones que homes venen els fruits dels seus horts. Algunes d’aquestes pageses, amb més sort que d’altres, es poden permetre pagar una parada interior al mercat. D’altres, en situació més precària, passegen pels voltants de l’edifici central, instal·lant de forma improvisada uns top-manta sensacionals d’herbes, espècies i fruites.


La gastronomia bàltica està molt vinculada a la terra, que, juntament amb la ramaderia, és la base de la dieta d’aquests tres països. La gran quantitat de terreny agrícola i de pastura que tenen, fa que hi hagi abundància de lactis: kefirs, iogurts artesans, formatges frescos, nata, mantega… Aquest estiu hem comprovat que les parades dels mercats s’omplen també de bolets i baies de mil tipus, la recol·lecció dels quals és pràcticament un esport nacional. Sorprèn la quantitat de llocs de venda de triperia, i és que a Lituània, Letònia i Estònia s’aprofita tot de l’animal: els testicles, la sang, el morro, o la llengua, són fàcilment identificables rere els mostradors. No adjuntaré fotografies per no ferir cap sensibilitat (…). Un recurs per passar el dur hivern bàltic és la conserva dels aliments (peixos, carns i verdures), fumant-los i assecant-los, salant-los o confitant-los amb vinagre. I tot això es tradueix en olors peculiars als passadissos dels mercats, flaires que ajuden a ubicar-se en tot moment.

Així com a Vilnius parlava del Hales Turgus, a Riga s’ha de fer parada obligatòria al Mercat Central, un dels més antics d’Europa, que data, com a mínim, de l’any 1201, quan es va fundar la ciutat. Les naus on està ubicat avui dia havien estat hangars on es reparaven els zepelins, i actualment cadascuna d’elles està dedicada a un producte: lactis, carns, peixos… Les prunes que hi vaig comprar són de les més bones que he menjat mai, però en general totes les verdures enlluernen, i no precisament per haver passat per la màquina enceradora. Els manats d’anet (‘eneldo’) es compten per desenes, cosa que explica la presència habitual d’aquesta herba  en la gastronomia de la zona, de vegades fins i tot en excès. I jo que només recordava haver-la fet servir en el marinat del salmó…

Advertisements

Etiquetes: , , , , , , , ,

One response to “Mercats: Lituània, Letònia i Estònia”

  1. Maria says :

    Quants records!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: