Un sopar a Bages d’Aude (França)

Les Beaux Arts. És el nom d’un petit restaurant de la Place du village (plaça de la vila) de Bages d’Aude, un poblet a només 8 quilòmetres de Narbonne, on es pot passar una vetllada idíl·lica. Només arribar a Bages es poden veure, penjats a balcons o finestres, diversos cartells d’habitacions o apartaments en lloguer, una molt bona opció per aïllar-se del món, una o dues nits, al costat dels estanys que envolten la localitat. I un cop s’ha decidit fer-hi nit, les opcions a l’hora de sopar són reduïdes: o apropar-se a Peyriac sur Mer, un altre poblet de la zona (recomanable la seva visita), o bé fer dues passes fins la plaça central del poble, on hi ha l’Ajuntament, i sopar a Les Beaux Arts. L’oferta gastronòmica és més que correcta, no per tirar coets, però molt acceptable. Ara bé, l’entorn, les cases amb finestres pintades de colors, la font, l’estany que es pot veure al fons del petit carreró que baixa a la carretera, la simpatia de la gent, la terrassa del local…són motius suficients per dedicar-li almenys un àpat a aquest establiment. I més si es te la sort, com vam tenir nosaltres, de poder gaudir d’un concert en directe d’un trio de senyors de mitjana edat, molt francesos, que cantaven cançons populars sota la llum de la lluna plena. El servei, s’ha de dir, no és d’allò més ràpid. Però en una nit d’estiu, també és cert, es pot passar per alt. De primer, vam compartir, entre dues persones, una amanida verda, uns filets de sardina, i unes ostres gratinades. De segon, un ‘cassoulet de poisson’. Pels amants de les ostres, menjar-les gratinades és gairebé un sacrilegi. Jo, fins aquest estiu, sempre les havia menjades crues, obertes i amb unes gotes de llimona per comprovar que es movien amb l’àcid i per tant, estaven ben vives i eren ben fresques. Des que una ostra em va caure malament, les meues sensacions capa a aquest producte són contradictòries: em ve de gust la sensació a glop de mar, però em tira enrere el punt metàl·lic final, i no se si és per això que diuen, que quan pateixes un ‘ostrazo’ (en castellà), se’t queda dins el cos una bactèria que fa que el teu cos reaccione malament cada cop que menges el mol·lusc cru. Així que, com estaven gratinades, em vaig llençar de cap a tastar aquest plat típic francès. I em va fascinar. No em pensava que el formatge gratinat i el gust de mar i la textura de l’ostra pogueren arribar a lligar tan bé.

Ostres gratinades

Els filets de sardina, acompanyats d’amanida, eren també bons, molsuts i gustosos, si bé és cert que les condimentacions, en ocasions excessives de la cuina de mercat francesa poden arribar a cansar una mica. També vam gaudir molt del ‘cassoulet’ de peix, molt encertat i amb racions abundants.

Per cert, ja que estem fent una passejada per la zona, al mercat de Narbonne podeu trobar tots els ingredients que haureu menjat a Les Beaux Arts, en fresc. Ostres, però també formatges -com en qualsevol mercat francès-, i una parada especialitzada en ‘tapenades’ de tot tipus d’olives (verdes, negres, amb anxova, etc), que ens van servir per acompanyar els nostres entrepans self-made, amb productes del mercat.

Ostres, mercat de Narbonne

I com que aquest no és només un bloc de menjars… una imatge de Narbonne per que vos deixeu caure per allà, si algun dia vos va bé…

Anuncis

Etiquetes: , , , , , , , , ,

2 responses to “Un sopar a Bages d’Aude (França)”

  1. Lara says :

    ¡Queremos más!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: