Caragol treu banya

m. [LC] [ZOI] [AGR] Mol·lusc gastròpode pulmonat, proveït d’una closca en espiral i quatre tentacles al cap.Caragols de terra o terrers. Caragols de mar. Un plat de caragols. Caragols a la llosa, a la petarrellada.

Oh, mol·lusc gastròpode pulmonat! Qui poguera menjar-te cada dia! Caragol de la meua vida… És difícil menjar caragols. No arribes un dilluns a la nit a casa i dius: ai, mira, vaig a fer-me un platet de caragols… No es presten, els animalets amb casa caragolada, a ser transportats en un tupper i escalfats en microones. No quedes amb uns amics, per anar al cine, i vas a fer uns caragols ràpids abans d’entrar a la sala. Per això els trobo a faltar. Per això m’entusiasmen, quan els puc menjar. Quan era xiqueta els anava a buscar, calçada amb botes d’aigua o espardenyes a punt de trencar-se, als bancals del poble. Circulaven, amuntegats i lents, per les parets de pedra dels marges. Cada un era un xicotet tresor que guardar a la bossa -de plàstic, de supermercat, prosaica-. És curiós però no tenia cap mala consciència per agafar cada una d’aquelles baboses simpàtiques i mirar-les fixament als ulls amb el convenciment que al cap d’uns dies me les menjaria amb pernil i tomata, com les feia la mare. Fa anys, molts anys, que ja no vaig a buscar caragols. Però menjar-se’ls em causa el mateix plaer: textura quasi cartilaginosa sense ser-ho, gust de terra i d’humitat… gust, gairebé, a un altra dimensió.

Per cert, els vaig menjar , per últim cop, al restaurant ‘LA PARRA’, al carrer Joanot Martorell, número 3 del barri d’Hostafrancs de Barcelona (10€ la ració). Molt bons…

Anuncis

Etiquetes: ,

2 responses to “Caragol treu banya”

  1. Lluís says :

    Rosanna, aquí m’has tocat l’arrel! Una part de la nostra genètica està vinculada al gastròpode en qüestió. No he provat els de La Parra però a l’espera de fer-ho aviat jo em quedo amb els de la iaia! I sempre a la llauna, amb una mica de sal i pebre roig un bon raig d’oli. I all-i-oli. Si hagués de triar-los en un restaurant, i fos a Lleida jo recomano els que fan a Els Trulls, al Centre Històric. Curiositat macabra: de nens, al sentir el soroll que fan quan els poses al foc, insistien que cridaven demanant clemència! Impossible atendre la súplica 🙂

    • tramussosdafrica says :

      Això m’ho apunto! Però serà qüestió de fer una ‘caragolada’, no? En sèrio fan soroll al posar-los al foc? em recorda a una experiència amb un llamàntol cridaner… ja m’ho explicaràs!!! i gràcieeeees (per info i per llegir)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: