Pasta farcida d’espinacs i ricotta amb salsa de tomata i all

Ser guionista d’un programa de ràdio de vesprada vol dir, entre moltes d’altres coses, que no hi ha temps per dinar fora de la feina = és obligat menjar de tupper. Per ser correctes hauria de dir ‘carmanyola’ però a mi m’agrada moltíssim més dir de ‘tupper’, pronunciat ‘tàper’.  Fa uns anys, amb quatre companyes de feina, vam proposar-nos intentar tirar endavant una idea pràctica, però que requeria molt compromís: cada dia de la setmana cuinaria una, però ho faria per cinc. Al principi ningú va confiar en nosaltres: ‘això ho fareu dos dies!’, ‘però menjar per cinc pesa molt, en un tupper!’, ‘ui, no durareu ni una setmana…’. Jo ja he perdut el compte. Se que vam començar un mes de novembre, però no se si ara ha fet tres o quatre anys. Ara bé, us asseguro que és la millor iniciativa de grup que s’ha portat a terme a la ràdio, amb diferència.

Fa temps que amb les meues companyes volíem escriure un bloc, per explicar les nostres ‘receptes de tupper’, però aquesta part de l’operatiu, mai s’ha arribat a materialitzar. Aprofitant l’avinentesa que tinc el meu bloc de menjars, he decidit fer un apartat amb les meues receptes carmanyoleres. Aviso que la majoria de dies seran plats no senzills, sinó senzillíssims. No els explico aquí per que els aprengueu a fer vosaltres (que segurament són tan fàcils que ja en sabeu) sinó simplement perquè potser podeu agafar alguna idea pels vostres propis àpats de tupper.

Per demà dimecres he preparat a les meues companyes…

Pasta farcida d’espinacs i ricotta amb salsa de tomata i all.

Ingredients (per a 5 persones):

500 gr. de pasta fresca farcida (sempre millor si fem servir bones marques, ja que mengem de tupper, mengem de qualitat!), oli, alls, un pot de tomates senceres en conserva (intenteu que siguen de bona qualitat, tipus marca ‘Rosara’ o ‘Ferrer’), sal, sucre, orenga.

Preparació:

Bulliu la pasta fresca (aquesta és d’espinacs i ricotta però podeu triar la varietat que més us agrade) el temps exacte que pose a la bossa i reserveu (cada marca de pasta té un tipus de gra, i per tant, heu de seguir les recomanacions que vos apunten, és important). Truc per que els raviolis  o tortellinis no queden enganxats com una pilota de bàsquet: una vegada bullits, els escorreu, els passeu per aigua freda (això està prohibit en casos normals, però com que ho menjarem al dia següent, re-escalfat, és important que no quede una pasterada massa cuita) i hi afegiu un raig d’oli d’oliva. Ho remeneu, i no quedarà enganxat!!

Per fer la salsa: talleu quatre alls a talls fins, i daureu amb un bon raig d’ oli d’oliva verge en una paella. Esteu alerta que no es cremen els alls: alls cremats és igual a ‘tot el plat fa gust a all cremat’. Amb uns minutets n’hi haurà prou! A continuació, afegiu les tomates tallades a trossets petits (amb ganivet i forquilla, si són en conserva). Poseu-hi sal i sucre (per treure l’acidesa). Deixeu fer xup-xup una estoneta (uns 7 o 8 minuts), i abans d’apagar el foc, afegiu-hi orenga (si pot ser casolà, d’hort propi vostre, d’amics o familiars, millor, perquè tindrà 1000 milions de vegades més gust).

Afegiu la salsa a la pasta, i deixeu reposar. En aquest punt, la pasta queda més o menys així… (l’he acabada de preparar ara)

L’endemà ho podeu col·locar al tupper. Si no fa molta calor a casa, deixeu-ho fora de la nevera. Així hi ha menys possibilitats que s’apegue.

Una vegada transportat a la feina, ho servirem amb plats i  li posarem formatge ratllat al damunt (pel meu gust els millors són l’emmental o el parmesà si NO és en pols o de mala qualitat, ja que si és parmesà dolent queden grumolls estranys en la barreja final). Escalfem al micro i… llestos!

I recordeu: en un tupper hi pot haver un dinar infame o un dinar deliciós, només depèn de vosaltres.

Anuncis

5 responses to “Pasta farcida d’espinacs i ricotta amb salsa de tomata i all”

  1. ana maría torra says :

    Caray! Quina idea més bona! M’ha recordat el què fèia jo quan tenía els nanos petits i no volía deixar-los a dinar a l’escola. Ens repartíem amb altres mares i en teníem a 4 o 5 dinant cada día a una casa (que sempre era millor que la cantina de l’escola) 🙂

  2. L'hora del tupper says :

    Què bona idea aquesta de fer un@ el dinar per company@s de feina de manera rotatòria…..!!! Jo no crec que l’arribi a materialitzar, però quan estaven en l’altre edifici de la meva feina si que feiem el dinar per vàris al moment (llavors teniem fogons….). El que si que hem fet és portar un postre per tots cada dilluns. Seguiré amb interès la teva cuina de carmanyola o tupper (a mi també m’agrada més) perquè les idees sempre són bones i d’agraïr. Jo si que he fet el blog amb les receptes de tupper.

  3. Montse says :

    Això del club del tupper és un fenomen! genial!! M’agrada molt!!!
    PETONS I ENDAVANT! que això està molt bé Rous!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: