VERSIÓ d’amanida Cèsar

El tupper que he fet aquesta setmana no és aportació meua, sinó de la Xènia Lobo, que sempre té bones idees per fer els nostres àpats exòtics i una mica diferents. Nosaltres li diem ‘Amanida Cèsar’ a això que ara us explicaré, tot i que en realitat la recepta autèntica d’aquesta amanida no té res a veure amb el que fem. Per tant aquesta que us explicaré és la ‘Versió d’Amanida Cèsar’

Ingredients (per a 4 persones): enciam (del que més us agradi), tomàquets xerry, pits de pollastre a daus, crostons de pa (comprats o fregits a casa), cansalada, salsa Cèsar (que podeu comprar al supermercat, no ens posarem ara llepafils).

Elaboració: fem a la planxa d’una banda el pollastre a daus, i de l’altra la cansalada tallada a petites tires. Ho barregem amb l’enciam i els tomàquets xerry tallats. Hi afegim la salsa i els crostons, i remenem bé. És un tupper sensacional, perquè amb només un plat tenim vitamines i proteïnes del pollastre, ens quedarem tips, però no de forma excessiva. Això si: és millor que porteu separadament el bacó i el pollastre, per escalfar-ho en l’últim moment abans de menjar-vos l’amanida.

La Cèsar original va ser creada per un cuiner italià, César Cardini,  al seu restaurant de Tijuana. De fet, segurament heu vist la referència d’Amanida Cèsar a molts restaurants mexicans, ja que s’ha convertit en un clàssic d’aquest tipus de cuina. Hi ha diferents teories sobre com va sorgir la idea: una d’elles apunta que, després de les celebracions del 4 de juliol de 1924, Dia de la Independència als Estats Units, uns actors de Hollywood van arribar al restaurant a sopar, molt tard. Se’ls va explicar que la cuina estava tancada, però van insistir en demanar una amanida senzilla. La cuina s’havia quedat sense reserves als frigorífics, però ajuntant tot el que quedava, el xef italià va idear, casualment, aquesta amanida, que s’ha convertit en un referent internacional. Altres hipòtesis apunten que van ser uns aviadors, els que es van allargar a sopar al restaurant en qüestió a Tijuana, i d’altres que simplement van ser uns amics del cuiner, que li van demanar un plat fàcil, a altes hores de la matinada. El cas és que els ingredients bàsics de l’ original són l’enciam romà i crostons de pa fregit, amb una salsa d’oli d’oliva, ou, suc de llimona, salsa worcestershire i llimona, i formatge parmesà per sobre.

Es diu que uns anys més tard, el germà de Cèsar, Àlex Cardini, va afegir al plat una llauna de filets d’anxova, aixafats per formar una pasta amb la qual untava els crostons, abans d’afegir-los. Va anomenar el plat ‘Amanida Aviadors’, en honor, presumptament, als pilots de la Base Aèria Rockwell de San Diego (ja que ell mateix havia estat pilot de les forces armades italianes durant la Primera Guerra Mundial).

Una curiositat: als anys30 l’amanida Cèsar va ser escollida per la Societat Internacional de Gastrònoms de París com “la recepta més admirable originada a Amèrica durant els darrers 50 anys”.


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: