Sense intermediaris

Espantada per la línia reality que ha agafat Masterchef en aquesta segona temporada -abdominals del Jordi Cruz i piscina d’onades en un creuer inclosos-, avui em disposo a recuperar la primera entrega de Collita Pròpia que em vaig perdre. Necessito una dosi de seny i protagonisme del producte. A priori, mai diríem que el programa que ha estrenat TV3 és un espai propi del prime time televisiu. Una hora de productes artesans catalans, després del TN? Es fa estrany, sí. Però consideracions de programadors a banda, a la primera collita ja hem descobert un grapat de coses interessants, d’aquelles que convé apuntar a una llibreta.

Sabíeu que a l’inici de la lactància dels cabrits, la llet té menys greixos i per tant el formatge surt més suau? I que a mesura que els cabrits van creixent, el producte cada vegada és més fort? Jo ja he apuntat a la llista de ‘pendents’ la formatgeria Baridà de Bar, a l’Alt Urgell.

formatgeria barida

A Ger, a la Cerdanya, la formatgeria Molí de Ger explica que l’endemà d’una munyida, als seus establiments, ja podrem trobar el formatge d’aquella llet crua de vaca, acabat de fer. Salivo, sí.

moli de ger

I més encara quan la càmera entra a la formatgeria Eugene de la Seu d’Urgell, capitanejada per l’Eugeni Celery. Ell explica que gràcies als viatges dels hippies dels anys 80 en furgoneta per les muntanyes catalanes, s’han recuperat formatges com el Tupí. Visca els hippies! Sàvies paraules d’un afinador que mereix no només una entrevista, sinó un programa sencer.

Hi ha qui pot pensar que, un cop més, per si fossin pocs, s’escull Toni Massanés i la Fundació Alícia per posar-hi el focus. Però ben pensat… a què s’ha de dedicar un centre i un personatge com aquests si no és a explicar als espectadors, a divulgar, a descobrir a la gent, aspectes interessants sobre el que ens posem a la boca? Curiós, sobre la digestió de la llet, que als països on se’n produeix més (als nòrdics), es paeix el producte molt millor. Jo devia ser oriental en una altra vida…

Reflexió a banda mereixen els espais humorístics introduïts entre producte i producte. És necessari? Pel meu gust, gens. Millor dit, destorben. Si coincidiu amb el tipus d’humor que s’hi fa, perfecte; sinó… ai, quin patir!

Si la setmana que ve, al capítol sobre els tomàquets, descobrim els secrets de la conspiració mundial perquè ja ni els “cor de bou” a sis euros el quilo tinguin gust de res, us prometo que li faig un monument a la Herèdia i al Mauri.

PD: Per cert, fantàstics els dibuixos animats amb sorra de Borja González, Borja Sand Artist.

collita pròpia

Anuncis

Etiquetes: , , ,

One response to “Sense intermediaris”

  1. Marta says :

    Absolutament d’acord. Em vaig quedar fascinada amb l’Eugeni Celery, en canvi els exguerrilla no hi pinten res. Per la resta se’m va fer una mica llarg i alguns testimonis eren més fluixos, però en conjunt és un programa molt digne.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: