Archive | Uncategorized RSS for this section

ANIMACIÓN y COMIDA. Vídeos creativos que te harán sonreir

Mi amigo Ramón me deleitó el otro día con unos vídeos alucinantes de animación sobre comida. Pensé que estaría bien compartirlos, porque… compartir es amar!  Hice cuatro búsquedas en Youtube y he encontrado material de calidad a tutiplén. Hay que ver… ¡qué fácil es ser blogger hoy en día! Para empezar, unos spaghetti. Un poco […]

Un sopar a Bages d’Aude (França)

Les Beaux Arts. És el nom d’un petit restaurant de la Place du village (plaça de la vila) de Bages d’Aude, un poblet a només 8 quilòmetres de Narbonne, on es pot passar una vetllada idíl·lica. Només arribar a Bages es poden veure, penjats a balcons o finestres, diversos cartells d’habitacions o apartaments en lloguer, […]

Tramussos d’Àfrica

Cepelinai, nom del plat típic de Lituània, una de les destinacions de les meues darreres vacances, on va agafar força aquest bloc.

La tastadora, substantiu del verb tastar i nom castellà de l’aparell que ens torra el pa cada matí.

Tastaolletes, expressió que es fa servir per anomenar als que els agrada començar moltes coses, però no n’acaben cap (és el que pot passar amb aquest bloc).

La sèpia de Paca, com a homenatge a la sèpia amb all i julivert mítica del bar ‘amb més solera’ –per dir-ho de forma elegant- del meu poble (Cinctorres), Bar Salvador, conegut també popularment com el bar de Dalt o Casa Paca.

Navelate, una varietat de taronges, fruita de la meua terra que m’encanta.

Sandes quentes de leitao, que en portuguès vol dir ‘entrepans calents de garrí’, i que, acompanyada de l’afegitó ‘pra fora’ (és a dir, ‘per emportar’), es llegeix per desenes en una carretera del nord de Portugal, per anunciar uns sandvitxos greixosos a més no poder, però també deliciosos.

Eren opcions que vaig contemplar per posar nom a aquest petit i modest bloc sobre menjars, països i indrets que fa anys que em volta pel cap, i que m’he decidit a engegar. Però el nom escollit finalment, Tramussos d’Àfrica, és, com passa sovint, el primer que em va venir al cap quan se’m va ocórrer aquesta idea. Perquè els tramussos són un producte valencià d’allò més peculiar, sense massa gust a res, però graciosos, saladets i lluents. Es mengen sempre amb amics, amb la música d’una xaranga o d’una banda municipal de fons, en festes majors de pobles i ciutats, acompanyats d’un vi o una cervesa fresqueta. Hi ha coneixedors del producte que diuen que el tramús va ser introduït en l’època grecoromana, arribat de la Mesopotàmia, i a partir d’aquell moment transportat pels fenicis per tot el Mediterrani.  D’altres asseguren que l’origen del seu consum se situa a Egipte… Com diu la cançó popular valenciana : ‘Tramussos d’Àfrica, que són fresquets. Els té Joano, el tramusser’.